jueves, 22 de noviembre de 2012

Amanecer Parte 2

Si quieres ver la reseña de las otras películas pincha en los links: Luna Nueva y Amanecer Parte 1 (faltan las reseñas de Crepúsculo y Eclipse).

A mi parecer, es la mejor película de las cinco entregas que han hecho; en las primeras películas, el personaje de Bella era horrible (nada que ver con el libro) y siempre hacía el mismo plan de chica desdichada y amargada; además ella y Edward estaban todo el día acaramelados; en Eclipse, la cosa mejoró un poquitín, ya que la lucha final era entretenida y estaba bien; Amanecer Parte 1 volvió a decaer, la película era más bien aburrida y no pasaba absolutamente nada. En cambio, en Amanecer Parte 2, Bella hace un cambio increíble al convertirse en vampiro, ya que deja toda su faceta de niña infeliz y poquita cosa  por un caracter fuerte y valiente. La lucha contra los Volturis es muy emocionante, y la película en general no tiene trozos aburridos. El final es original, pero a la vez frustrante (los que habeís visto la peli sabeís a lo que me refiero). Otro punto positivo es lo fiel que la película es al libro (exceptuando unas escenitas del final).


Bella despierta convertida en vampiro, y descubre que debe aprender a controlar su sed además de proteger a su hija de la amenaza de los Volturi, que creen que Renesmee es una niña inmortal, y que Bella y su familia han quebrantado las leyes. Los Cullen deciden ir a buscar a vampiros para testiguar a favor suyo delante de los Volturis, i para encontrarse con ellos en el campo de batalla.

domingo, 18 de noviembre de 2012

Jane Eyre

Com gairebé tots els llibres romàntics escrits a meitat del segle XIX, durant tota la novel·la no passa gaire cosa, i tot i així no resulta avorrida. Es centra en l'entorn de l'època, les classes socials, els tipus de vida que duien, tot fent reflexions sobre l'amor, la mort, l'entrega a la feina i als demès i altres temes. Tot i així, hi ha conversacions entre personatges (sobretot les que són entre el senyor Rochester i la Jane Eyre) que són complicades d'entendre o de saber de què estan parlant, pel vocabulari elevat que utilitzen i la gran quantitat de metàfores que fan servir. Però a part d'això, el llibre és entretingut, i la història molt bonica.


Jane Eyre, òrfena de molt petita, aprèn aviat a afrontar els entrebancs que la vida li presenta, primer sota la tutela de la seva rica i malèvola tia Reed, i anys després sota el règim opressiu de l'orfenat Lowood, on passarà de ser una nena estoica, maltractada i abnegada a una dona intel·lectual i apassionada amb dificultats per trobar el seu lloc en el món. Modesta, incòmoda, ranca, independent, rebel davant de les injustícies i amb una inquietud no sempre ben entesa, escapa del seu destí quan se li presenta l'oportunitat de fer d'institutriu a casa de Lord Rochester. Però les coses no seran tan fàcils com sembla...

jueves, 8 de noviembre de 2012

Lo imposible

Un aviso antes de ir a verla: si no te gustan las pelis que hacen llorar, no la vayas a ver; me pasé toda la película llorando de la emoción. Es una película preciosa, muy emotiva y muy bien realizada. Todos los personajes tienen su encanto, y hacen que la peli sea perfecta. Y el hecho de que la historia esté basada en un hecho real aún impacta más.


María, Henry y sus tres hijos comienzan sus vacaciones de invierno en Tailandia.  Pero la mañana del 26 de diciembre, mientras disfrutan de sus relajantes vacaciones en la piscina del hotel, un terrible rugido emerge del centro de la tierra. Mientras María se paraliza de miedo, un inmenso muro de agua oscura corre por los jardines del hotel hacía ella. Henry intenta alcanzar a sus dos hijos menores, pero es demasiado tarde: la ola les golpea con una fuerza descomunal y los pierde en segundos. María consigue reencontrarse con su hijo mayor, Lucas, pero está muy débil. Cara a cara ante algo inesperado, ella debe luchar contra todos los obstaculos por la supervivencia de su hijo y la suya propia.

domingo, 4 de noviembre de 2012

Graceling

Si no teniu res millor a fer, llegiu-la. És una novel·la que et fa passar bones estones, és entretinguda, i que enganxa força. L'argument és molt original, i els personatges estan ben caracteritzats. I el final no és previsible; la veritat, m'ha sorprès bastant la manera com es desenvolupen els últims capítols. Tot i així, com ja he dit abans, agafeu-lo i llegiu-lo si no teniu res més a fer.


En un món poblat de gracelins, persones que posseeixen habilitats o gràcies especials, la Katsa arrossega una dura càrrega: el do de matar. Amb només setze anys, és utilitzada pel seu pèrfid oncle, el Rei Randa, perquè li faci la feina bruta. La Katsa no s'imagina el tomb que farà la seva vida quan conegui el Po, el fort i valent príncep de Liènid.