viernes, 20 de abril de 2012

El nom del vent

He de confessar que no sabia si m'agradaria el llibre, perquè només me l'havien recomanat nois, però vaig decidir provar sort i llegir-me'l i la veritat és que ha valgut la pena. No avorreix en cap moment, i quan para la història per descriure el què passa a la taverna també és interessant. I encara que el llibre és molt llarg (té gairebé 900 pàgines) es llegeix d'una tirada. L'he trobat un llibre molt emocionant, amb molta acció i amb un toc romàntic perfecte.


En una fonda en terra de ningú, un home es disposa a fer el relat de la seva vida per primera vegada. La veritable història que només ell coneix, una història que els rumors, les conjectures i els contes de taverna han anat deformant al llarg del temps fins a convertir-lo en un personatge llegendari al qual tothom creu ja mort: en Kvothe... músic, captaire, lladre, estudiant, mag, heroi i assassí.
Ara vol revelar tota la veritat sobre ell mateix. I haurà de començar pel principi: la infantesa en una companyia d'artistes itinerants, els anys malvivint com a lladregot als carrers d'una ciutat gran i l'arribada a una universitat on espera trobar les respostes que ha estat buscant.

"He robat princeses a reis adormits als túmuls. Vaig calar foc a la ciutat de Trèbon. He passat la nit amb Felúrian i n'he sortit viu i amb la raó intacta. Em van fer fora de la Universitat a una edat en què la majoria encara no els hi deixen entrar. He recorregut a la llum de la lluna camins dels quals els altres no gosen parlar de dia. He parlat amb déus, he estimat dones i he escrit cançons que fan plorar als joglars. Em dic Kvothe. Potser has sentit a parlar de mi."

miércoles, 4 de abril de 2012

Amics que cal conservar


Són aquests moments, aquestes ocasions de la vida, quan necessites a algú que et fagi costat i et doni el seu suport, i aquestes poques persones te'l presten i t'ajuden sense demanar res a canvi quan veus qui de veritat t'aprecia i estarà al teu costat en els moments difícils. Saps que pots confiar en ells, però també t'adones que hi ha molta gent a qui no importes el més mínim, i això fereix; hi ha persones que només et demanaran favors, i a l'hora de la veritat, quan t'hagin d'ajudar a tu, balbucejaran excuses, et giraran l'esquena o desapareixeran sense deixar rastre; aquests "amics" no valen res. Però les persones que et vénen a socórrer, els amics que t'ajudaran en tot, aquests són pocs, sí, però molt valuosos, i és important saber conservar-los.

miércoles, 28 de marzo de 2012

El blog ya cumple 2 añitoooos!

De hecho fue el día 26, pero por falta de tiempo no pude publicar así que os informo hoy que el blog cumplió 2 años el 26 de marzo! Muchas gracias a todos los que no seguis, comentais y nos dais vuestro apoyo. Sin vosotros no hubieramos llegado a cumplir los dos añitos!
MUCHÍSIMAS GRACIAS  A TODOS!

jueves, 15 de marzo de 2012

Quantic Love

Primer de tot vull donar les gràcies a les moderadores del QL? per enviar-me el llibre com a premi d'un concurs.
Llegint la contraportada del llibre (la podeu veure a baix) pot semblar que el llibre és un tostón que tracta només de física i de científics, però la veritat és que no és així. I amb això no vull dir que no parli sobre coses com la antimatèria, les partícules i coses relacionades, però és que és natural que surtin coses així, la història passa al centre d'investigacions CERN! Però el llibre no avorreix en cap moment a pesar de les explicacions científiques, ja que la resta de la història enganxa tant que no et pares a pensar en cap moment que t'està ensenyant tot de teòries. Us el recomano molt, de veritat!!


Al CERN, el centre d'investigació més avançat del món, entre experiments científics que desafien la imaginació, la jove Laila descobreix que la ciència pot ser sexi i que l'amor és l'energia més poderosa de l'univers.

lunes, 12 de marzo de 2012

Blanco sobre Londres


Nieva sobre Londres... La ciudad entera se ha vestido de blanco. Las casas tienen los tejados llenos de copos de nieve, las cabinas telefonicas rojas estan teñidas de blanco. Copos y copos de nieve caen sobre la acera, sobre los coches, los edificios, pero la gente disfruta con ello. Se nota la felicidad en el ambiente. Porque sólo necesitamos un poco de nieve para ser felices...

martes, 6 de marzo de 2012

Sentimientos del corazón

No quiero que juegues conmigo; si lo haces la despedida será aun más dolorosa, o almenos para mí. Así que te lo pido por favor, déjame claras las cosas desde un principio, porque no quiero sufrir más por amor, no quiero sentir otra vez dolor si tu te vas. Al final mi corazón va a convertirse en un pedazo de hielo, incapaz de sentir, de amar, de extrañar a las personas que más quiero y que todas se van...


domingo, 4 de marzo de 2012

Especiales

Después de un año esperando este libro, hace un par de semanas decidí comprarlo y acabar con él de una vez por todas. Si el primer y el segundo libro de esta saga eran buenísimos, este sin duda, cómo dice su título, es especial. Desde el primer momento me encantó la forma que tiene Scott Westerfeld de narrar los cambios que se producen en los personajes, pero en este libro todavía lo hace mejor: parece increíble como te llegas a meter en la piel de Tally, aunque lo estás viendo todo desde fuera, ya que el narrador es en tercera persona. En algunas partes llega a dar pena, en otras rabia, pero una cosa está clara: si empiezas no podrás parar de leer. Ya estoy esperando poder leer "Extras" en cuanto tenga la ocasión.


Tally se ha unido a Circunstancias Especiales y ahora está programada para vencer a la resistencia…
Mucho ha llovido desde los tiempos en que Tally era una imperfecta rebelde e indisciplinada. Por aquel entonces, para ella los Especiales eran solo un rumor siniestro: de ellos se decía que eran atractivos, y rápidos y poderosos como nadie. Irónicamente, el destino ha llevado a Tally a convertirse en una de ellos y después de someterse a la más artificiosa de las operaciones, la fuerza, la velocidad y la claridad de su pensamiento le hacen sentir mejor que nunca.  No conserva prácticamente ningún recuerdo de su pasado, pero cuando la Dra. Cable le asigna la misión más importante del cuerpo de los Especiales –acabar con la resistencia— Tally deberá escuchar una voz que le habla desde lo más hondo de su corazón, donde todavía laten memorias imborrables…

P.D. Para mi gusto es mejor la portada inglesa. ¿Qué os parece?