Jane Eyre

Com gairebé tots els llibres romàntics escrits a meitat del segle XIX, durant tota la novel·la no passa gaire cosa, i tot i així no resulta avorrida. Es centra en l'entorn de l'època, les classes socials, els tipus de vida que duien, tot fent reflexions sobre l'amor, la mort, l'entrega a la feina i als demès i altres temes. Tot i així, hi ha conversacions entre personatges (sobretot les que són entre el senyor Rochester i la Jane Eyre) que són complicades d'entendre o de saber de què estan parlant, pel vocabulari elevat que utilitzen i la gran quantitat de metàfores que fan servir. Però a part d'això, el llibre és entretingut, i la història molt bonica.


Jane Eyre, òrfena de molt petita, aprèn aviat a afrontar els entrebancs que la vida li presenta, primer sota la tutela de la seva rica i malèvola tia Reed, i anys després sota el règim opressiu de l'orfenat Lowood, on passarà de ser una nena estoica, maltractada i abnegada a una dona intel·lectual i apassionada amb dificultats per trobar el seu lloc en el món. Modesta, incòmoda, ranca, independent, rebel davant de les injustícies i amb una inquietud no sempre ben entesa, escapa del seu destí quan se li presenta l'oportunitat de fer d'institutriu a casa de Lord Rochester. Però les coses no seran tan fàcils com sembla...