viernes, 10 de julio de 2015

Zona prohibida (L'Esquelet de la Balena #2) - David Cirici

Títol: Zona prohibida
Autor/a: David Cirici
Editorial: Fanbooks
Any de publicació: 2013
Nº de pàgines: 270 pàgines
Gènere: Ciència ficció

Opinió personal
No havia sentit a parlar d'aquest llibre fins que una de les meves professores me'l va regalar, dient-me que a ella li havia recordat a Els Jocs de la Fam i que, per tant, a mi, m'encantaria. De fet, per ser exactes, aquesta novela és la seqüela de L'Esquelet de la Balena. Però, encara que passi dins del mateix món distòpic, els personatges són uns altres, i jo, que no he llegit el primer llibre, l'he entès perfectament.
La situació inicial de la novel·la m'ha semblat molt fresca i original; la posterior ja m'ha recordat més a altres novel·les del mateix gènere, tot i que també m'ha agradat. Un dels aspectes que més m'ha agradat ha sigut que, encara que no directament, l'autor tracta temes que, normalment, en llibres "adolescents" acostumen a ser tabús, com per exemple les violacions en temps de guerra. Si que és cert que no en dóna gaires detalls, pero no intenta ocultar el fet que aquesta és una situació que es podria donar.
Un altre dels aspectes positius es que he connectat de seguida amb els personatges; per exemple, en Viggo, en Washington i la Daia m'han caigut força bé, però en canvi no puc suportar a l'Anke i a l'Inge. Però no m'han deixat indiferent. Gens.
L'únic que he trobat a faltar són més pàgines. El llibre és molt curt i, en la meva opinió, hauria preferit una mica més de palla i poder disfrutar de més pàgines que no pas que l'autor anés tan al gra i reduís tant el llibre.
Per acabar, he de confessar que m'esperava un final totalment diferent. Potser sóc l'única a qui li ha passat, però no deixava de muntar-me paranoies sobre qui era bo i dolent, que, finalment, han acabat sent totes errònies. En el meu cap, el meu més que probable final era molt coherent i estava pràcticament convençuda que acabaria de la manera que jo havia previst. Així que, he de treure'm el barret davant del David Cirici per aconseguir soprendre'm.

Amb contínues semblances a Els Jocs de la Fam, Zona prohibida aprofita el mateix món distòpic de L'Esquelet de la Balena on col·loca uns protagonistes diferents amb qui t'identifiques molt de pressa. El final és inesperat i m'ha sorprès i l'única pega que he trobat a sigut el curt que era el llibre.

Sinopsi
La Daia i la seva germana bessona, l’Inge, estan internes en una escola isolada al mig de les muntanyes amb un centenar de noies més sense tenir contacte amb cap adult. L’escola, totalment automatitzada i amb professors que no són reals sinó hologrames, oculta a les noies durant anys per procurar que siguin la primera generació d’humans que sobreviuen als efectes d’una gran pandèmia. Inesperadament, una catàstrofe natural inutilitza l’escola i obliga a les noies a marxar i buscar refugi seguint un missatge d’emergència comunicat per les màquines. És el moment d’enfrontar-se al món real, al món després de la pandèmia, on la violència és una forma de vida i res és el que sembla.