Títol original: Estripar la teranyina
Autor/a: M. Carme Roca
Editorial: Baula
Any de publicació: 2005
Nº de pàgines: 204
Gènere: Drama
Opinió personal
Per començar, trobo que la portada és molt significativa; al contrari que el títol (que pot referir-se a qualsevol cosa), la imatge de la coberta és molt expressiva. Mostra perfectament el tema de la novel·la: la mà d'un noi engrapant el braç de la noia mentre ella se'n vol deixar anar... realment trobo que reflexa molt bé el tema del llibre.
L'estil de l'autora és àgil i amè, tot i que de tant en quan utilitza algunes paraules de vocabulari estrany. Trobo que no s'ha sabut posar del tot en la pell dels personatges, ja que els protagonistes són adolescents i l'autora del llibre fa força que ha passat aquesta etapa de la vida. Així que en alguns moments, les respostes o maneres de parlar d'alguns personatges m'han semblat forçades o poc realistes, pel simple motiu que els adolescents no acostumem a parlar així.
La protagonista, la Berta, m'ha caigut força bé, encara que he trobat que el seu pas a la maduresa ha sigut una mica accelerat. D'un dia per l'altre passa de ser superficial a ser una persona que mira dins el cor de les persones. No li he trobat gaire lògica. Així i tot, no m'ha caigut malament.
L'Abel, si no fos pel fet que es un masclista controlador obssès, diria que em cau bé i tot. Té alguns comentaris graciosos i els seus moments. I la forma en que manipula la gent i canvia les veritats està molt ben plasmada; realment és un geni en canviar les coses al seu favor.
El Pau m'ha semblat un tou i un negat per tot. Ho sento, perquè representa que és un bon noi, amb ganes d'ajudar, però l'he trobat molt, molt i molt pesat. Massa. És el personatge que m'ha cansat més; veia el seu nom i ja posava els ulls en blanc.
La millor amiga de la Berta m'ha semblat molt pàmfila, de veritat. Es passa tot el llibre gelosa perquè la Berta ha aconseguit un noi guapo. Hola? Realment ets tan superficial i infantil? Però he de reconèixer que cap al final del llibre m'ha fet moltíssima pena.
Hi ha molts altres personatges, com el Dani, el germà de la Berta, la professora, els pares de la Berta... però m'hi estendria massa i tampoc vull això.
El final m'ha agradat i l'he trobat molt poc previsible. No m'esperava gairebé res del que passa en realitat. M'ha deixat amb la boca oberta i de veritat que agraeixo la sorpresa d'aquest final.
L'estil de l'autora és àgil i amè, tot i que de tant en quan utilitza algunes paraules de vocabulari estrany. Trobo que no s'ha sabut posar del tot en la pell dels personatges, ja que els protagonistes són adolescents i l'autora del llibre fa força que ha passat aquesta etapa de la vida. Així que en alguns moments, les respostes o maneres de parlar d'alguns personatges m'han semblat forçades o poc realistes, pel simple motiu que els adolescents no acostumem a parlar així.
La protagonista, la Berta, m'ha caigut força bé, encara que he trobat que el seu pas a la maduresa ha sigut una mica accelerat. D'un dia per l'altre passa de ser superficial a ser una persona que mira dins el cor de les persones. No li he trobat gaire lògica. Així i tot, no m'ha caigut malament.
L'Abel, si no fos pel fet que es un masclista controlador obssès, diria que em cau bé i tot. Té alguns comentaris graciosos i els seus moments. I la forma en que manipula la gent i canvia les veritats està molt ben plasmada; realment és un geni en canviar les coses al seu favor.
El Pau m'ha semblat un tou i un negat per tot. Ho sento, perquè representa que és un bon noi, amb ganes d'ajudar, però l'he trobat molt, molt i molt pesat. Massa. És el personatge que m'ha cansat més; veia el seu nom i ja posava els ulls en blanc.
La millor amiga de la Berta m'ha semblat molt pàmfila, de veritat. Es passa tot el llibre gelosa perquè la Berta ha aconseguit un noi guapo. Hola? Realment ets tan superficial i infantil? Però he de reconèixer que cap al final del llibre m'ha fet moltíssima pena.
Hi ha molts altres personatges, com el Dani, el germà de la Berta, la professora, els pares de la Berta... però m'hi estendria massa i tampoc vull això.
El final m'ha agradat i l'he trobat molt poc previsible. No m'esperava gairebé res del que passa en realitat. M'ha deixat amb la boca oberta i de veritat que agraeixo la sorpresa d'aquest final.
Estripar la teranyina és una novel·la autoconclusiva, amb un estil lleuger i àgil però que de vegades fa servir un vocabulari rebuscat que no va d'acord amb el personatge que el fa servir. Els personatges no estan malament, tot i que tampoc són els millors que m'he trobat en la meva vida i alguns són una mica incoherents. Però el final s'emporta la palma: no és gens previsible i et sorprèn molt.
Sinopsi
La Berta, una noia de 16 anys, s'enamora bojament de l'Abel, tres anys més gran que ella i alumne destacat d'una de les millors dibuixants de manga actuals. Al cap de poc d'iniciar la relació, la Berta percep sensacions contradictòries. Atreta pel seu físic, no entrava en els seus càlculs que l'Abel fos tan... possessiu? O està equivocada i és una falsa impressió?
esta muy mal xd soy profe y tu no sabes nada
ResponderEliminarJajjaja XD
ResponderEliminareres un crack
Eliminar