Tremolor (Els llops de Mercy Falls #1) - Maggie Stiefvater

Títol original: Shiver

Autor/a: Maggie Stiefvater

Editorial: Cruïlla

Any de publicació: 2010

Nº de pàgines: 447

Gènere: Romàntic, Ciència-ficció

Opinió personal

La portada és més aviat simple: té el fons blanc amb uns arbres i unes branques de colors marrons i taronges (que en anglès són blaus i grisos) i amb la silueta d'un llop. Tot i així m'agrada força, deixa entendre bastant per on van els trets del llibre.
L'argument, encara que d'entrada sembli un més d'aquests llibres que estan de moda últimament, és original: és tota una altra manera de veure els homes llop; la part de la mossegada i el contagi és la mateixa, però res de bales de plata i de llegendes urbanes. En aquesta novel·la, els homes llops es converteixen en llops quan fa fred, cosa que li dóna a la història un toc de tensió, ja que passa durant els mesos d'octubre i novembre.
El llibre està dividit per capítols, la narració dels quals està alternada entre la Grace i el Sam: a l'inici de cada capítol et diuen el nom del protagonista, hi posen unes fulles (si el narra la Grace) o unes branques (si el narra el Sam) al costat i t'indiquen la temperatura exterior del moment en que passa el capítol, cosa que contribueix a la tensió general per veure quan, finalment, el Sam es convertirà en llop. He de dir que preferia els capítols de la Grace; sortien més coses noves i eren més diferents. Els del Sam eren bastant iguals tots.
La protagonista, la Grace, m'ha semblat molt poc coherent: tan aviat passar de ser una noia tímida, poc comunicativa i cridanera a treure el seu costat salvatge i provocatiu. Sincerament, no m'ha semblat gaire verosímil.
Però el Sam, l'home llop, ja m'ha semblat una altra cosa. És un noi carinyós, simpàtic, amb un gran sentit de l'humor i amb un passat dur del que es vol oblidar.
Després tenim el Jack Culpeper, que és un personatge que no cau gaire bé. És un noi arrogant, malcarat, que té molt mala llet, agressiu i un desagraït. La que sí que cau bé és la seva germana, la Isabel, tot i que al principi cau pitjor que el Jack i tot: és tibada i orgullosa, però posa tota l'ànima en intentar ajudar al seu germà i a la Grace i al Sam. I llavors hi ha l'Olivia, una de les millors amigues de la Grace, que és una obsessionada de la fotografia. A mi tampoc m'ha caigut gaire bé: l'he trobat un personatge molt borde i no gaire carismàtic. Tot i així, al final del llibre es deixa entreveure que té cert feeling amb el Jack, que jo suposo que es convertirà en alguna cosa més al següent llibre.
Però la veritat és que el llibre té un final molt tancat, i no veig com pot continuar la història; tot i així tinc moltes ganes de llegir la continuació, a veure amb què em sorprèn la Maggie Stiefvater.

Tremolor et dóna una altra visió sobre els homes llop, amb uns personatges bons en la seva majoria a excepció de la protagonista, que és  poc coherent. A més a més, té un final tancat, cosa que s'agraeix si no vols llegir les continuacions (que no és el meu cas).

Sinopsis

L'amor et pot fer tremolar, però la gelor de l'hivern, també. I les primeres nevades són perilloses perquè poden arrabassar-te el qui més estimes.

Fa anys, la Grace va estar a punt de ser devorada per una bandada de llops. Inexplicablement, un dels animals, un llop d'ulls de color groc, la va salvar.

Des de llavors, cada hivern, la Grace s'acosta al bosc que hi ha darrere de casa seva i, des de la distància, el llop i la noia s'observen. Quan arriba la calor, la bandada desapereix, i el llop d'ulls grocs se'n va.

Però aquest any la Grace no vol que arribi l'hivern. No vol que arribi mai.

Ha conegut un noi. És un noi normal, però té uns ulls fascinadors, de color groc.