Títol: Olor de Colònia
Autor/a: Sílvia Alcàntara
Editorial: Edicions de 1984
Any de publicació: 2009
Nº de pàgines: 330
Gènere: Històric, Romàntic, Misteri
Opinió personal
Aquest és el llibre que ens van fer llegir durant el primer trimestre a català a l'institut. Ja feia temps que el tenia pendent i m'havien dit que estava molt bé, així que he de dir que ja el vaig agafar amb ganes de llegir-lo.
No m'ha decebut gens. Sabia que la trama era complicada i que el vocabulari i l'estil de l'autora eren una mica particulars i més aviat intricats, però això no ha sigut cap impediment perquè el llibre m'agradés: al contrari, han fet que fos diferent d'altres novel·les.
El que no m'ha agradat gens són els personatges. Mare meva, ni un se'n salvava. I no és perquè no siguin profunds o coherents, sinó que, el ben caracteritzats que estan, fa que cada cop els suportis menys. N'hi ha tants que si els hagués de comentar tots m'hi podria passar dies, però en comentaré dos o tres. El Climent, el protagonista, he trobat que era un home dèbil que no lluita pel que vol i que de seguida es rendeix. La seva filla, la Cèlia, és una noia incompresa per tothom (cosa que et pot generar una mica de simpatia) però a la vegada és remugaira i queixosa. I la Teresa; aquesta dona ja ha sigut la gota que ha fet vessar el vas. M'ha semblat d'un caràcter semblant al del Climent, però a més a més, afegint-li estupidesa.
A més a més, m'ha costat seguir una mica la lectura a causa de la gran quantitat de diàlegs intercalats al mig de les descripcions, sense guions ni indicis de qui parlava en cada moment. Les continues referències al passat, desordenades cronològicament, també dificulten una mica la lectura.
Però, sabent això, és un llibre original i amb un final sorprenent i bastant obert. Això sí, no us el recomano si no us agraden els llibres amb grans descripcions i nombrosos personatges.
No m'ha decebut gens. Sabia que la trama era complicada i que el vocabulari i l'estil de l'autora eren una mica particulars i més aviat intricats, però això no ha sigut cap impediment perquè el llibre m'agradés: al contrari, han fet que fos diferent d'altres novel·les.
El que no m'ha agradat gens són els personatges. Mare meva, ni un se'n salvava. I no és perquè no siguin profunds o coherents, sinó que, el ben caracteritzats que estan, fa que cada cop els suportis menys. N'hi ha tants que si els hagués de comentar tots m'hi podria passar dies, però en comentaré dos o tres. El Climent, el protagonista, he trobat que era un home dèbil que no lluita pel que vol i que de seguida es rendeix. La seva filla, la Cèlia, és una noia incompresa per tothom (cosa que et pot generar una mica de simpatia) però a la vegada és remugaira i queixosa. I la Teresa; aquesta dona ja ha sigut la gota que ha fet vessar el vas. M'ha semblat d'un caràcter semblant al del Climent, però a més a més, afegint-li estupidesa.
A més a més, m'ha costat seguir una mica la lectura a causa de la gran quantitat de diàlegs intercalats al mig de les descripcions, sense guions ni indicis de qui parlava en cada moment. Les continues referències al passat, desordenades cronològicament, també dificulten una mica la lectura.
Però, sabent això, és un llibre original i amb un final sorprenent i bastant obert. Això sí, no us el recomano si no us agraden els llibres amb grans descripcions i nombrosos personatges.
Olor de Colònia té un estil peculiar i un vocabulari complex que fan que sigui una història diferent i refrescant. L'únic punt feble són la gran quantitat de personatges que hi apareixen (amb uns caràcters que he odiat) i els flashbacks, que fan que perdis una mica el fil de la història.
Sinopsi
Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Escribe como quieras lo que quieras, nos puedes dejar la URL de tu blog si quieres que lo visitemos, pero no al SPAM, porfavor :)