Allà on els arbres canten

Al veure la portada em vaig pensar que el llibre seria més aviat infantil, però quan vaig començar-lo a llegir ja no vaig poder parar, i la veritat és que enganxa moltíssim. És un llibre que enganxa des del començament, i m'ha encantat veure tota l'evolució de la vida de la Viana al llarg del llibre, com passa de ser una duquesa fina i educada, a lluitar contra el seu odiós marit, a vestir amb roba d'home i a viure al bosc. El llibre pot semblar gruixut però sense adonar-te'n ja l'estàs a punt d'acabar. I no vull revelar cap spoiler però el final (i sobretot l'epíleg) és moooolt trist.


La Viana, l'única filla del duc de Rocagrisa, està promesa a Robian de Castellmar des que eren petits. Tots dos s'estimen i s'han de casar a la primavera. Però, durant les festes de celebració del sostici d'hivern, un home d'aspecte ferotge avisa el rei de Nòrtia i els seus cavallers de l'amenaça dels bàrbars de les estepes. I tant Robian com el duc es veuen obligats a anar-se'n a la guerra. En aquestes circumstàncies, la Viana no pot fer altra cosa que esperar que el seu promès torni. I, potser també, fer cas de les llegendes que s'expliquen sobre el Gran Bosc... allà on els arbres canten.