Sempre somrient, com em vas ensenyar

Ahir es va morir una persona que estimava gairebé com si fos la meva àvia. I li vull dedicar aquest escrit que em surt del cor.

Et trobarem molt a faltar. Entrar en aquella casa i no percebre-hi la teva presència serà difícil per tots. Segurament no podré evitar que em caigui alguna llàgrima galta avall.
Encara que últimament no havies estat gaire bé de salut, sempre somreies i ens encomanaves les teves ganes de riure i ser feliç. Contagiaves a tothom amb la teva felicitat; al teu costat ningú podia estar trist, ja que tu l'envoltaves amb la teva aureola particular d'alegria. Ara tu no hi ets, però intentarem que el teu record i el record dels teus llavis arquejant-se perduri en la nostra memòria i ens faci riure al pensar en aquells moments.
Vas estar contenta fins al final, i aquest és l'exemple que vull seguir. Tu volies que ho afrontéssim tot amb un somriure, i això és el que faré.