L'Odissea, d'Homer

D'acord, jo recomano que no em feu gaire cas amb aquesta recomanció, perquè hi ha massa factors que influeixen en la meva opinió:

1. Era un llibre de lectura obligatoria, llegia OBLIGADA.

2. Es un clàssic adaptat. No hi ha cap tipus de llibre en aquest món que jo odiï més que els clàssics adaptats. Ja hi ha molts clàssics que no em fan el pes, però es que adaptats no els aguanto. 

Bé, prosseguim: 

L'Odissea és el llibre per excel.lència. El clàssic dels clàssics, la tragèdia grega per omissió, el viatge iniciàtic model... I el millor de tot és que sí que ho és, i probablement l'original sigui un gran llibre, és interessant pels llingüistes i tota la penya, però no per a fer-ne adaptacions més aviat dolentes i fer als alumnes de tercer d'ESO llegir-se-les. 

A mi m'ha resultat un pal, moolt lent, molts déus, molts adjectius ( a mi al final em posava nerviosa: "Atena dels ulls lluents", "El magnànim Alcínous"...) i moltes mitologies, criatures estranyes, parentescs entre déus, venjances, morts i viatges. Tenia coses bones, es clar: algunes històries eren maques, m'ha resultat un llibre ambientat molt mediterràniament.... Però en general crec que si s'ha de llegir, llegeix-te l'original.
Deixo el resum de l'Editorial Bromera, encara que no hi ha gaire a dir:
Les aventures d’Ulisses en el seu retorn a Ítaca ens endinsen en l’univers mitològic dels ciclops, dels monstres i dels déus immortals de l’antiga Grècia, finalitzant amb l'arribada de l'heroi a la seva pàtria i la derrota, amb l'ajuda de la deesa Atena i el seu fill Telèmac, dels pretendents que acosaven a la seva esposa Penèlope.