Ales negres

Si vols veure la ressenya del primer llibre clica el link: Ales de foc.

Encara que molta gent em va dir que aquesta segona part era molt millor que la primera, he de dir que no comparteixo aquesta opinió; no em malinterpreteu, no és que el llibre no m'hagi agradat, només que he trobat a faltar la part romàntica característica de la Laura Gallego, això és tot. Però el llibre també està molt bé, es llegeix molt ràpid i té uns personatges meravellosos. Els capítols van canviant de punt principal: ara un el narren centrant-se en l'Ahriel, el següent el seu fill Stor és el focus d'atenció; està bé, perquè fa que agafis carinyo al fill de la protagonista i el vagis coneixent.

En resum, si t'has llegit Ales de foc llegeix-lo perquè val la pena saber com acaba la història, encara que no l'he trobat tant bo com el primer.

Ahriel ha recobrat la seva llibertat i ha aconseguit venjar-se, però encara ha de fer una cosa. Després d'anar a retre comptes als seus semblants a la Ciutat dels Núvols, es disposa a reprendre la recerca de la màgica presó de Gòrlian per recuperar allò que va deixar enrere en fugir. Està decidida a fer qualsevol cosa per trobar-ho, fins i tot interrogar l'única persona que sap on s'amaga. Arribar a ella no serà gens fàcil, però aquesta vegada Ahriel no estarà sola...