Presoners del mar - Arturo Padilla de Juan

Títol: Presoners del mar

Autor/a: Arturo Padilla de Juan

Editorial: Barcanova

Any de publicació: 2013

Nº de pàgines: 112

Gènere: Romàntic, Aventures

Opinió personal

En primer lloc, m’agradaria mostrar la meva disconformitat respecte a la sinopsi del llibre que hi ha a la contraportada. T’explica fets que no succeeixen fins a la meitat del llibre, cosa que fa que la lectura no tingui gràcia fins llavors, perquè ja saps què passarà (si no voleu que us passi això, no llegiu la sinopsi de sota, seriosament).
Evidentment, aquest primer retret va dirigit a l’editorial, no a l’autor. Padilla aconsegueix crear una bona història en menys de 150 pàgines. És una història senzilla, mancada d’un argument complex; però, tot i així, no avorreix en cap moment. És més: ha aconseguit sorprendre’m amb el final de l’obra; no m’esperava la manera com aconsegueix lligar les històries dels quatre protagonistes.
El que sí que he trobat és que les converses entre els personatges eren una mica forçades. Moltes de les frases que deien no semblaven naturals ni espontànies. El vocabulari utilitzat era massa formal i trobaves estrany que es fes servir en un context de personatges juvenils.
Així i tot, l’estil de l’autor no m’ha desagradat: igual que l’argument, és senzill, però no es fa tediós ni pesat.
Els personatges han provocat reaccions diverses en mi: l’Oriol i el Trapella he trobat que eren força insuportables  fins als últims capítols, on els he començat a agafar afecte; i la Sara m’ha semblat força insulsa i repel·lent, deixant de banda que sempre s’estava queixant de les seves mancances i que es rendia massa ràpid.
El llibre està dividit en capítols: els imparells els protagonitzen el Trapella i la Sara, i els imparells, la Laia i l'Oriol. M'ha semblat una molt bona idea, i, a més, l'autor deixa amb intriga cada capítol: només desitges poder seguir llegint per saber què passa (tot i que esperar tot un capítol per saber-ho és exasperant i frustrant).
Per finalitzar, m’agradaria comentar la portada. És concordant amb el tema del llibre, tot i que jo potser hauria agafat alguna imatge més cridanera d’una barca, que fos més vistosa. Trobo que la portada actual és massa fosca i sosa, tot i que s’ha d’admetre que la boira li dóna una aureola de misteri i un toc enigmàtic.

Amb un estil senzill i sobri, aquest llibre tan curt aconsegueix atrapar-te i sorprendre't amb el gir final dels esdeveniments. L'únic defecte important que hi puc trobar és el vocabulari poc adequat a la situació i edat dels protagonistes.

Sinopsi

En una platja solitària, un noi roba una barca de pescadors i s’endinsa al mar perquè no vol assistir a les colònies d’estiu on l’han inscrit els seus pares. Una companya intenta aturar-lo, però tots dos acaben dins de la barca en direcció a una cala perduda on només s’accedeix des del mar. Ningú no els ha vist. Ningú no sap on van. I, el pitjor de tot, ningú no els trobarà a faltar en tres setmanes. Què passaria si no pugessin tornar? D’altra banda, una parella de bussejadors, l’Oriol i la Laia, fan la seva primera immersió al mar sols. Amb vint metres d’aigua al damunt, l’Oriol s’atura i mostra un anell de compromís a la Laia, però li rellisca de les mans i cau en una escletxa que hi ha entre dues roques. Ell hi fica el braç i aconsegueix recuperar-lo, però quan intenta treure el braç de l’escletxa, s’adona que hi ha quedat encallat. Mentre fa esforços per sortir-se’n, la Laia comprova horroritzada com se li esgota l’aire de l’ampolla. Què passaria si l’Oriol es quedés sense aire? I quina mena de connexió hi ha entre les dues històries?