La plaça del diamant - Mercè Rodoreda

Títol: La plaça del diamant
Autor/a: Mercè Rodoreda
Editorial: Club Editor Jove
Any de publicació: 1962
Nº de pàgines: 267
Gènere: novel.la psicològica, postguerra

Opinió personal

He d'admetre la meva sorpresa. No m'esperava en absolut la classe de llibre que vaig trobar-me llegint la Plaça del Diamant. Literalment, m'ha encantat, des de les seves primeres pàgines fins al final de l'obra. 

El primer que he de dir és que potser a aquest encantament hi ha ajudat el fet que fós un llibre de lectura obligatòria. Mai m'hauria pensat que diria això, però el fet de treballar el llibre des d'una perspectiva tècnica, a classe, i veure'm forçada a prestar més atenció a aquests aspectes que la que hauria dedicat si es tractés d'una lectura pel meu compte, han permès que les metàfores, els fragments de monòleg interior, i, en general, el mode d'escriure de la Mercè Rodoreda, calés molt més fons en mi. 

Per aquesta raó, és el que més admiro de la lectura: ha aconseguit emocionar-me i espantar-me, m'ha transmès la desesperació, la solitud, la futilitat, la violència, l'angoixa, i moltíssims més sentiments i experiències de la protagonista, Colometa, amb total facilitat i precisió. A través de les figures literàries, especialment els milers de símbols, Rodoreda ha aconseguit també augmentar aquesta transmissió de sensacions, alhora que ajudava a crear un ambient molt més real, al fer que les descripcions anéssin més enllà de descriure els elements físics d'un ambient, connectant-los amb records, sentiments o presagis. 

Com es tracta d'una novel.la psicològica, tot el llibre gira entorn del personatge principal, la Natàlia o, després de poques pàgines, Colometa. La protagonista narra, en primera persona, la seva experiència, molt dramàtica i dura, a la Barcelona de la Segona República, la Guerra Civil i la Postguerra espanyola.  Evidentment, no narra amb detall els esdeveniments històrics, sino que es basa en els esdeveniments personals i les diferents situacions a les quals s'ha d'enfrontar (matrimoni i maternitat, bàsicament), que es veuen totalment marcades i tergiversades per les convulsions que va patint la ciutat i el pais a través d'aquells anys. Per aquesta raó, trobo que no només és una molt bona novel.la psicològica, que m'ha permès acabar entenent i sentint allò que la Colometa sentia; sinó que també descriu perfectament la Barcelona de l'època, des de l'esperit revolucionari fins a la grisor i depressió, ja que, al fer-ho a través dels personatges i la manera en què els canvis els afecten, aconsegueix una descripció molt més realista i, probablement, molt fidel a la realitat.

Resum

Quan la Natàlia se'n va a ballar en un envelat de Gràcia, no sospita pas que la seva vida està a punt de donar un capgirell. Que aquell noi amb ullets de mico li canviarà el nom i li omplirà la casa de coloms i criatures. Ni tampoc que vidrà una república i una guerra. La Natàlia ens explica la seva vida com si no se n'adonés; el pes de la guerra s'hi fa més angoixós com més ingènuament se'ns revela, i la figura de la Colometa va prenent el valor de tota la humanitat anònima.