Era allà, a l'ampit de la finestra, observant la lluna. La lluna... No hi havia cosa més preciosa, l'atractiva princesa de la Nit. La llum de la lluna banyava tota l'habitació. La vora de la camisa de dormir fa fregar el finestral, mig obert, per on passava el vent que em feia voleiar la camisa blanca. De cop, el vaig veure, el seu reflex al vidre, el trobava a faltar, recordava tots i cada un dels moments que haviem passat junts... No feia ni dues hores que ens haviem separat, amb un càlid comiat, i a mi em semblava tota una eternitat. No podia viure sense ell, ell era la meva vida.
Les parpelles se'm van anar tancant i em vaig embolicar amb els llençols, a l'espera d'un nou dia, un dia que segur que passaria amb ell.
que macoo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! a mes en catala, aixi tothom podra llegir els relats en la llengua que més els hi agradi :P.
ResponderEliminar