L'ocell estava descansant damunt de l'ametller florit. Descansava del llarg viatge que havia fet des de l'Àfrica, on havia passat l'hivern. Allà, a l'arbre, hi havia molts altres ocells com ell: mascles i femelles que intentaven seduir-se, cries menudes que encara no sabien volar i que s'estaven al niu.
I l'ametller, ple d'alegria, contemplava aquell espectacle meravellós: tots els ocells d'un color blau intens reposant a les seves branques.
*Segueixo sense inspiració. No sé què em passa aquests dies.
Doncs per estar en època de falta d'inspiració està molt bé! Combinen de conya text i foto. Vinga, no et desanimis que hem guanyat la Champions xD
ResponderEliminarTot i no tenir inspiració la idea i la imatge que ens dónes a través de les teves paraules és molt maca. També pots escriure sobre la no inspiració. És una idea. I ànims que ja arribarà. No t'hi amoïnis.
ResponderEliminarPer cert borra de "Al amanecer...visita estas webs!!!" el blog de "Un seguit de cadenes". El vaig borrar.
Pues aunque no estés inspirada a mi me ha gustado mucho y la fotografía es preciosa!
ResponderEliminar*siento la ausencia y la falta de comentarios, pero realmente me gusta mucho como escribís, con o sin inspiración.
Un beso!