Nàrnia..., on les mentides engendren por..., on la lleieltat es posa a prova..., on l'esperança sembla perduda.
Durant els darrers dies de Nàrnia, l'indret s'enfronta al seu repte més cruel; no es tracta d'un invasor de fora sinó d'un enemic intern. Mentides i traïció han arrelat amb força, i ni tan sols el rei i un grup reduït de seguidors lleials poden impedir la destrucció del que més s'estimen.
Nàrnia..., un món on tot és possible.
Gran final per a una gran saga! Allò de més amunt i més endins (crec que era així) és fantàstic.
ResponderEliminarM'ha fet gràcia que em citis a la ressenya hahha. Aviam si arriba aquesta segona oportunitat per al Senyor dels Anells. Jo crec que se la mereix i molt.
Per cert, sabies que l'escriptor de El Senyor dels Anells i l'escriptor de Narnia eren molt amics. Tenien un grup d'intel·lectuals que es deia The Inklings. Quan vaig anar a Oxford vaig visitar el pub on es reunien.
Jaja, sí, vaig llegir que eren amics al darrere de El nebot del mag.
ResponderEliminarI ja veurem si li dono la oportunitat, no t'ho asseguro!
Gràcies per comentar!
Joana
Que bé que t'hagi agradat. Jo em vaig enganxar a la saga desde el primer llibre. Ara vaig pel cinquè: La travessia del navegant de l'alba. Aquesta saga m'agrada molt i la història m'encanta. I crec de debò que hauries de donar una oportunitat al senyor dels anells perquè no te'n penediràs. :-)
ResponderEliminarCrec que, definitivament, se m'ha passat l'edat per a Nàrnia. I això que no soc tan gran. Però no em veig en cor d'agafar els llibres de C.S. Lewis. No sé ben bé per què. Suposo que un llibre t'ha d'agafar en l'humor ideal per que el llegeixis i en una bona edat, si no...no s'hi pot fer gran cosa. El del senyor dels anells, a mi em va encantar moltíssim. Ara que, clar, per gustos colors, i ja no parlem de llibres. Potser si començes pel Hobbit t'engrescaràs més. L'has llegit? Petons i perdó per enrollar-me tant!
ResponderEliminar