Ella es rebolcava sobre les flors. L'herba encara era fresca, quedaven rastres de rosada. L'extenció de flors roses s'estenia més enllà del què la mirada podia copsar. Llavors ella es va quedar ben quieta, i amb la brusa rosa, del mateix to que les flors, no semblava que hi hagués ningú allà; per fi podia tenir un moment de tranquilitat!
QUÉ CAMBIO DE PLANTILLA!!!:O MUY CHULA!!!
ResponderEliminarMe encanta la imagen de la entrada.
Un besote.
Cinc línies de tranquil·litat. Tant de bó jo pogués ser on és ella.
ResponderEliminarOstres!! quin text mes bonic saps?
ResponderEliminarem sorpen veure un blog en català!!
et segueixo
LOVE IT
ResponderEliminar