El meu pare em va deixar aquest llibre perquè me'l llegís, i em va dir que a ell li havia agradat. Primer no me'l volia llegir però el final ell em va obligar i estic contenta que ho fes perquè realment ha valgut la pena llegir-lo. He descobert coses d'una altra cultura que abans no sabia, i he vist les coses des del punt de vista de l'autora, una noia marroquina, la Laila, i era molt diferent del meu, i això m'ha agradat.La Laila, nascuda a la ciutat marroquina de Nador el 1977, va arribar a Vic amb la seva família quan tenia vuit anys. Aleshores va començar el procés d'adaptació a una nova cultura i a uns nous costums, però també es van desencadenar un seguit d'emocions que la marcarien per sempre. L'enyorança dels avis i els amics del Marroc, la preocupació per les dificultats econòmiques, la coneixença de nous amics a l'escola i a l'institut, la polèmica participació en proves esportives o el racisme latent en la recerca de la primera feina són només alguns dels episodis que la Laila, amb una enorme sensibilitat, va relatant en primera persona. És així com se'ns dibuixa la vida d'una noia que viu a cavall de dos mons que ella assumeix amb naturalitat i sent com a propis.
Sembla bo. Sobre aquests temes n'he vist una pe·lícula.Et sona "Flor del desierto"?No? Doncs l'HAS de veure.Tot i que és un pèl forta.
ResponderEliminarSaps que he començat a comentar en castellà? :S
Espero la pròxima ressenya.Jo tinc el llibre, o sigui tinc el 5é, m'he llegit el primer i res més. Em fa molt pal començar el segon i el tercer, etc.Crec que ja se m'està passant les ganes de Narnia i tota la pesca.
Tranquil·la, a mi al principi tampoc em va agradar Nàrnia, però li vaig donar una altra oportunitat, i a la tercera vaig enganxar-m'hi.
ResponderEliminarI ja miraré de veure la peli aquesta!!
Joana