Delirium

Si d'entrada heu descartat aquest llibre perquè us han dit que s'assembla molt a la novel·la Junts d'Ally Condie, us recomano que us ho treieu del cap. L'única semblança que poden tenir els dos llibres es que l'escenari on es situa la novel·la (és a dir, la Societat futurista) és bastant semblant amb les regles; i que el noi forma part dels rebutjats per la Societat. A part d'això la trama dels dos llibres és completament diferent, per no parlar dels finals de les dues novel·les.
Us aviso, Delirium no es llegeix, es devora. És d'aquells llibres que te'ls llegeixes amb 3 dies perquè no pots parar de passar pàgines. Només espero que la segona part no em decepcioni; el primer llibre acaba d'una manera molt impactant i de cap manera esperada, i només tinc ganes de llegir Pandemònium per saber com continua. A més trobo que alguns dels personatges estan molt ben caracteritzats i descrits (es nota que l'autora els va pensar amb cura), com la Hanna i la Grace.


Segle XXII. L'Amor ha estat diagnosticat com una malaltia perillosa considerada l'origen de tots els mals de la humanitat. A la Lena li falten 95 dies per a la cura, una operació obligatòria per extirpar tot rastre de la malaltia i entrar a formar part d'una societat uniforme i sotmesa, on tothom té el camí marcat. El compte enrere avança inexorablement cap al fatídic dia de la cura, quan apareix l'Àlex, un membre de la resistència. La Lena haurà de prendre la decisió més difícil de tota la seva vida.