El comte Karlstein

Per començar: no us deixeu enganyar per el resum de la contraportada ni per la boníssima triologia de l'autor La matèria obscura (La brúixola daurada, La daga i El llargavistes d'ambre). Els primers capítols poden semblar bons, però us juro que el final és el més forçat que  he vist en la meva vida i sembla un conte d'aquells que s'expliquen als nens petits abans d'anar a dormir; la típica història d'un home que ven la seva ànima la dimoni i que a canvi, durant un període d'anys, li ha d'anar entregant preses i l'últim any ha d'entregar-li una persona humana per saldar el seu deute, etcètera, etcètera... I entremig surten personatges que es podrien suprimir perfectament i que no tenen cap mena de rellevància a la novel·la. De debò, no fa falta que us gasteu diners en aquest llibre; seria millor que els administréssiu a altres llibres millors.


Al poble de Karlstein tothom es tanca amb pany i clau quan arriba la Nit d'Ànimes. Saben que, en aquesta data, el dimoni Zamiel apareix, famolenc de sang, per reclamar la seua presa. En aquesta ocasió, tanmateix, hi ha una diferència: el malvat comte Karlstein té un tracte terrible amb Zamiel i l'ha de complir. La vida de les seues nebodes, Lucy i Charlotte, està en perill. Sort que Hildi, una de les donzelles del castell, s'assebenta del pacte diabòlic i lluitarà per salvar-les. Però una cosa és segura: el Dimoni Caçador no torna mai al seu cau fosc sense haver satisfet les seues apetències.

P.D: el llibre és en valencià, crec que en català normal no hi és.