Ell i jo, agafats de la mà, ell i jo, parant a cada banc que trobavem coberts de fulles, per a riure, potser besar-nos. Som joves, i encara no sabem que tot això potser s'acabarà un dia, que la flama que ara sentim s'apagarà. Però, fins aleshores, som nosaltres mateixos, una parella que comença. P.D. Ja que a la Joana no li ve la inspiració i jo no tinc ganes de començar una nova història, desixo aquí un fragment més dels arbres del marge del camí. Si alguna ànima caritativa volgués fer un tros més, que ho pengi als comentaris.
Gràcies, Clara! Realment la continuació és preciosa!!!
ResponderEliminarÉs que no sabia com continuar, i ho vaig penjar tal qual, amb només 2 línies de text!!
Clara no ser qui ets, però m'ha encantat aquest relat, està súper ben fet és preciós! i ara parlant d'aquestes coses, m'acabo de llegir un llibre amb dos dies que es diu Un estiu diferent de la Jenny Han el podrieu recomanar m'ha encantat i m'hi he enganxat!! I un altre que es diu el Cielo està en cualquier lugar també és molt xulo!!
ResponderEliminarUs estimo m'encanta el blogg!
merci ma ca!!
ResponderEliminarJo soc una amiga de la joana, per cert. he vist el teu blog i m‘agrada,se‘t veu molt capficada en el teu tema i aixo esta molt be.
bueno, gracies per haver comentat
clara