La Marta bufava suaument. I d'aquell pal amb el cercle al damunt en sortien desenes de bombolles amb reflexos de colors. I les bombolles de sabó pujaven i pujaven, anaven surant en l'aire... I la Marta se les mirava embadalida, contemplant els colors que ballaven en aquelles bombolles d'aigua i sabó. Quan l'última es va perdre de vista, la nena va tornar a bufar i es va tornar a repetir la mateixa màgia: la màgia de les bombolles...
Un texto precioso, haces que volvamos a la infancia, que recordemos momentos increíbles. El nuevo fondo del blog es muy bonito.
ResponderEliminarUn beso!
Qui no ha fet bombolles amb pal i cercle no ha tingut infància. Jo també les feia (i a vegades encara les faig) ajuntant l'índex i el polze i bufant.
ResponderEliminarJaja, MBosch!! Jo això també ho feia!! :)
ResponderEliminarUn cosí m'ho va ensenyar i vam omplir de sabó els lavabos d'una casa de colònies, ara deu fer 5 o 6 anys!
Joana
Si, jo també ho he fet mil i un cops :P. Es que qui no ho fa...
ResponderEliminarM'encanta Joana!!!
ResponderEliminarJo també he fet bombolles d'aquesta manera!!
ResponderEliminar