És una història preciosa. És molt trista, però com ja vaig comentar al Test Literari, de vegades els comentaris inoportuns de Bruno fan molta gracia.Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l'elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la seva família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s'avorreix i passa els dies obssessionat amb una tanca que s'alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Shmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l'altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sols no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Shmuel fins que és massa tard per escapar dels horrors que es viuen a l'altre costat de la tanca.
Jo el vaig llegir i em va agradar molt. Tot i que jo m'enfadava amb el Bruno. Ho dic seriosament, jo quan llegeixo depen de quan em cabrejo amb els personatges, o els compadeixo o el que sigui.
ResponderEliminarDoncs jo l'escridassava (interiorment, és clar!) Però malgrat el que li deia per dins em va agradar molt la novela de John Boyne.