Em vaig fregar les mans amb els guants posats. Estava estirada a la neu gelada de primera hora del matí. Sentia que tenia l'esquena congelada, i que el fred m'anava entumint els ossos del cos a mesura que anava avançant, més i més endins... i això que portava un abric llarg de pell!! Quan em va semblar que ja no podia resistir més aquell glaç que m'embolcallava, em vaig aixecar i vaig començar a córrer, deixant les petjades profundament marcades a la neu.
*Com que aquests dies fa tanta calor, això és perquè un sentiu més fresquets, encara que potser aconsegueixo el contrari i amb aquest relat l'únic que feu és notar més la calor i la xafogor de l'ambient...
Memorias de Idhún es un GRAN LIBRO.
ResponderEliminarLlegué aquí por el semillero de blogs, Muy lindo el tuyo, te leo eh??
Besos de purpurina, alicia.
Una invitación a mi blog: http://globosagua.blogspot.com
Jajajaj, doncs m'ha fet gràcia aquesta entrada. Per un moment m'he imaginat a mi mateixa envoltada de neu (encara que un cop em vaig desmaiar pel fred).
ResponderEliminarUn petò :)