Com una ballarina...

Ara un pas, ara el següent. Un peu davant de l'altre, amb compte, de puntetes, vigilant a no perdre l'equilibri. Els peus gairebé no tocaven al terra, lleugers com una ploma. Si volia entrar a l'acadèmia de ballet havia de fer-ho bé, havia de practicar. Les coses no sortien soles, tot valia una mica d'esforç. Li havia de sortir bé, totes aquelles setmanes de pràctica perfecta no serien en va. Servirien per introduir-la en el futur que ella desitjava, el món per el qual viuria sempre, la seva passió que venerava i adorava: el ballet.

Mirant Ballet Shoes, inspirat amb Posy Fóssil.